| 
            DOCUMENTATION OCCITANE  
           3 février 1221: Coutume de Narbonne sur les droits et actions des
            
            
            créanciers 
            vis-à-vis de leurs débiteurs. 
           
             
           El nom de santa non departibla Trinitat. En l'an de Nostre Senhor cant
            
            
            hom comtava M CC XXI, renhant Lodoyc roi. A toz aquels que aquestas causas
            
            
            auziran, sia manifesta causa e conoguda que ad esquivar l'engan el dessebement
            
            
            del dezamparament dels bens crezuz que motas vegadas de moz deutors era
            
            
            acostumatz a far, so es assaber ajustat lo cossel dels proshomes de la Cieutat
            
            
            et del Borc de Narbona, e de las tres Corz de Narbona, so es assaber de Mossenher
            
            
            l'arssevesque, e de Mossenher lo vescompte, e de Mosenher l'abas de San Paul,
            
            
            d'un coragge e d'una volontat l'establiment d'aquesta maneira anet.
            
             So es assaber que qual deuteire per causa de prestet, o de comanda, o
              
              
              de gazardon, o per captal ais si lieurat, o per procurasion ai si facha,
              
              
              o per causa de companhio, o per tutela, o per autras qual queus plaz causas,
              
              
              davant son jugge sera amenaz, e volra dezamparar sos bens, e jurara que no
              
              
              pot pagar, la Cort tenga aquel per X dias, e pueisas apela X o XII prossomes
              
              
              de la Cieutat del Borc e lieuron aquel al crezedor, o als crezedors essem
              
              
              vinez, et aquel crezedor ols crezedors puescant aquel tener dins la vila
              
              
              en lors maissons en buejhas, e dono a lui a manjhar pan et aiga, si doncas
              
              
              aquel deutor que aura dezamparaz sos bens manifestament no proara, dins XL
              
              
              dias, que senes sa colpa a perduz aquels bens, per que no pot pagar. Mais
              
              
              als estraihns sia tengut aisi co es tengut ni servat a la ciutat lur o els
              
              
              castels. E que sobrel lieurament d'aquel que dezampara sos bes no puesca
              
              
              esser faiz engan, es establit aisi que si dins I mes depueis que aura dezemparaz
              
              
              sos bes venrian autres crezedors, aquels ab los autres premiers tengesson
              
              
              la persona del dezamparan en aquela maneira que es diz de sobre, en aisi
              
              
              empero que, segon que auria el deute, aquel que pueis venria mezes en las
              
              
              despensas quel crezedor ols crezedors aurian faitas el plag el qual lo deutor
              
              
              auria dezamparaz sos bens. Mais si empero la fisansa auria pagat del deute
              
              
              o fait aulcun esturment en aissi co es dig de sobre, lo deutor prencipal
              
              
              seria lieuraz al crezedor, lo crezedor lieure aquel deutor a la fizansa que
              
              
              auria pagat lo deute e el tenges aquel en aquela maneira que es dig de sobre.
              
              
              Lo deutor empero per causa de fisansa no sia leuraz al crezedor si doncas
              
              
              no era proat qu'el ages avuda o receupada alcuna part d'aquel deute. Lo fil,
              
              
              empero, familias fazens ab volontat del paire, sia tenguz en aquela meteisa
              
              
              forma quant ad negossejhament l'emancipat; el molerat eisa aiso que jha no
              
              
              sia emansipaz sia tenguz aisi cols autres homes cominalment. Las molers,
              
              
              empero, dels dezamparans lors bens recobron tot lur dot enteirament et pleneira
              
              
              e neis los autres bens si aqui los an otra dot, e qual que causa de lor dreg
              
              
              aporteron en temps de nuptias. Donazon empero de nuptias faita a la fempna
              
              
              del marit, o neis creis, o gazain, las fempnas davandijhas no hajhan, l'una
              
              
              causa empero d'aiso ad aquelas fempnas ni als mariz d'elas nozens pagaz los
              
              
              deutes s'il marit venia a bonaventura. Si empero lo dot sera en aver nombrat
              
              
              e las novels causas seran atrobadas els bens d'aquel marit que aura dezamparat,
              
              
              sia pagada la fempna del dot d'aquelas causas movels, en tot o en part, segon
              
              
              que poira esser faig. Mais si no eran atrobadas aqui las movels causas, o
              
              
              sia aiso que i fosson atrobadas non empero sufficiens az enteira paga del
              
              
              dot, la Cort, ab cossel dels prossomes davandiz, lieuvre a la fempna tant
              
              
              dels bens del marit que no sera mobils que puesca aver aquela fempna d'an
              
              
              en an de la renda d'aquelas honors per sengles M sols C sols, en aisi per
              
              
              aquela meteisa razon sia lo dot mais o mens. Mais, empero, si per aventura
              
              
              alcuns sera amenaz fora las davandijhas tres Corz e desamparava sos bens
              
              
              e jurava, aquela Cort de laqual burgada es tenguda lieure lo cors del desamparan
              
              
              al cresedor o a la fisansa pagan en la maneira que es dita de sobre. Aquest
              
              
              establiment fait d'aquesta maneira c'estenda a las causas esdevenidoiras
              
              
              e neis a las presens, mais non empero a las passadas, cant als crezedors
              
              
              presens o saubens. Presens entendens aquelas que eran en la cieutat, o en
              
              
              l'arcevescat, o aquels que an auzit ni saubut lo desamparament fag el sagrament
              
              
              en ans que l'establiment foz faiz. Las molers, empero, d'aquels que en ans
              
              
              d'aquest establiment aura dezamparaz lurs bens et auran jurat si que receupuda
              
              
              sententia ab alcun o ab alcuns crezedors dels mariz, o neis apres aquest
              
              
              establiment, no puescan sobre la receubuda sententia d'alcun o c'alcuns d'aissi
              
              
              en ant esser aquitiadas. Los Juzieus, empero, no sian lieuraz als crezedors,
              
              
              nils deutors dels Juzieus als Juzieus, mais en la Cort per X dias lo juzieu
              
              
              deutor al crestian aquel que dezampara sos bens sia tenguz, el crestian deutor
              
              
              al juzieu. Las molers, empero, dels Juzieus paildejhan ab los crezedors dels
              
              
              Juzieus desamparans siegon la forma de l'establiment en totas causas, e las
              
              
              molers dels crestians desamparans plaidejhan ab los Juzieurs la forma davant
              
              
              dijha, en aquela meteisa maneira, e siegant.  
             Aquest davant dig establiment que aisi de sobre es entenduz e ligit,
              
              
              ab cossel et ab volontat dels cossols e dels prosomes de la Cieutat e del
              
              
              Borc de Narbona, lauzan, e autorgan e coferman, ara en tostemps ferma e
              
              
              valedoira, en P. Amiel, arquediaque major de la gleira de Narbona, tenent
              
              
              lo loc del senhor arsevesque, et ieu Aimeric, vescompte de Narbona, e maiestre
              
              
              P., abbat de San Paul de Narbona, et Johan de Saragossa, bailede lui, en
              
              
              aisi d'aisi en ant esser tenguda, et en jha sempre farem tener. D'aiso foron
              
              
              gerentias los cossols de la Cieutat et del Borc, so es assaber G. Amalric,
              
              
              en Bertrand Desbosc, Bernat Trenquier, Berengier Gaucelm, Sicart Azemar,
              
              
              Johan Monedier, cossols de la Cieutat, et Esteve R., Berengier Amoros, G.
              
              
              d'Olargues, Bonet Alfaric, G. de Rochacorba, Bascol, lials cossols del
              
              
              Borc.  
           
           Sources: Archives Communales de Narbonne, Inventaire des archives communales
            
            
            antérieures à 1790, rédigé par M. Germain
            
            
            Mouynés, archiviste du Département de l'Aude, Annexes de la
            
            
            Série AA, Emmanuel Caillard Imprimeur, Narbonne, 1871, pages 9 à
            
            
            11  
           
          
           
          Livre des sources médiévales: [xyxy]: text sources from the now defunct Arisitum website. Contact Paul Halsall, halsall@murray.fordham.edu if any text is here improperly.  
          These sources are now part of the Internet Medieval Sourcebook.  
           
                  
 
The Internet History Sourcebooks Project is located at the History Department of  Fordham University, New York. The Internet
  Medieval Sourcebook, and other medieval components of the project, are located at
  the Fordham University Center
    for Medieval Studies.The IHSP recognizes the contribution of Fordham University, the
  Fordham University History Department, and the Fordham Center for Medieval Studies in
  providing web space and server support for the project. The IHSP is a project independent of Fordham University.  Although the IHSP seeks to follow all applicable copyright law, Fordham University is not
  the institutional owner, and is not liable as the result of any legal action. 
   
  
    © Site Concept and Design: Paul Halsall  created 26 Jan 1996: latest revision 20 Oct 2025  [CV] 
   
    |