|
DOCUMENTATION OCCITANE
3 février 1221: Coutume de Narbonne sur les droits et actions des
créanciers
vis-à-vis de leurs débiteurs.
El nom de santa non departibla Trinitat. En l'an de Nostre Senhor cant
hom comtava M CC XXI, renhant Lodoyc roi. A toz aquels que aquestas causas
auziran, sia manifesta causa e conoguda que ad esquivar l'engan el dessebement
del dezamparament dels bens crezuz que motas vegadas de moz deutors era
acostumatz a far, so es assaber ajustat lo cossel dels proshomes de la Cieutat
et del Borc de Narbona, e de las tres Corz de Narbona, so es assaber de Mossenher
l'arssevesque, e de Mossenher lo vescompte, e de Mosenher l'abas de San Paul,
d'un coragge e d'una volontat l'establiment d'aquesta maneira anet.
So es assaber que qual deuteire per causa de prestet, o de comanda, o
de gazardon, o per captal ais si lieurat, o per procurasion ai si facha,
o per causa de companhio, o per tutela, o per autras qual queus plaz causas,
davant son jugge sera amenaz, e volra dezamparar sos bens, e jurara que no
pot pagar, la Cort tenga aquel per X dias, e pueisas apela X o XII prossomes
de la Cieutat del Borc e lieuron aquel al crezedor, o als crezedors essem
vinez, et aquel crezedor ols crezedors puescant aquel tener dins la vila
en lors maissons en buejhas, e dono a lui a manjhar pan et aiga, si doncas
aquel deutor que aura dezamparaz sos bens manifestament no proara, dins XL
dias, que senes sa colpa a perduz aquels bens, per que no pot pagar. Mais
als estraihns sia tengut aisi co es tengut ni servat a la ciutat lur o els
castels. E que sobrel lieurament d'aquel que dezampara sos bes no puesca
esser faiz engan, es establit aisi que si dins I mes depueis que aura dezemparaz
sos bes venrian autres crezedors, aquels ab los autres premiers tengesson
la persona del dezamparan en aquela maneira que es diz de sobre, en aisi
empero que, segon que auria el deute, aquel que pueis venria mezes en las
despensas quel crezedor ols crezedors aurian faitas el plag el qual lo deutor
auria dezamparaz sos bens. Mais si empero la fisansa auria pagat del deute
o fait aulcun esturment en aissi co es dig de sobre, lo deutor prencipal
seria lieuraz al crezedor, lo crezedor lieure aquel deutor a la fizansa que
auria pagat lo deute e el tenges aquel en aquela maneira que es dig de sobre.
Lo deutor empero per causa de fisansa no sia leuraz al crezedor si doncas
no era proat qu'el ages avuda o receupada alcuna part d'aquel deute. Lo fil,
empero, familias fazens ab volontat del paire, sia tenguz en aquela meteisa
forma quant ad negossejhament l'emancipat; el molerat eisa aiso que jha no
sia emansipaz sia tenguz aisi cols autres homes cominalment. Las molers,
empero, dels dezamparans lors bens recobron tot lur dot enteirament et pleneira
e neis los autres bens si aqui los an otra dot, e qual que causa de lor dreg
aporteron en temps de nuptias. Donazon empero de nuptias faita a la fempna
del marit, o neis creis, o gazain, las fempnas davandijhas no hajhan, l'una
causa empero d'aiso ad aquelas fempnas ni als mariz d'elas nozens pagaz los
deutes s'il marit venia a bonaventura. Si empero lo dot sera en aver nombrat
e las novels causas seran atrobadas els bens d'aquel marit que aura dezamparat,
sia pagada la fempna del dot d'aquelas causas movels, en tot o en part, segon
que poira esser faig. Mais si no eran atrobadas aqui las movels causas, o
sia aiso que i fosson atrobadas non empero sufficiens az enteira paga del
dot, la Cort, ab cossel dels prossomes davandiz, lieuvre a la fempna tant
dels bens del marit que no sera mobils que puesca aver aquela fempna d'an
en an de la renda d'aquelas honors per sengles M sols C sols, en aisi per
aquela meteisa razon sia lo dot mais o mens. Mais, empero, si per aventura
alcuns sera amenaz fora las davandijhas tres Corz e desamparava sos bens
e jurava, aquela Cort de laqual burgada es tenguda lieure lo cors del desamparan
al cresedor o a la fisansa pagan en la maneira que es dita de sobre. Aquest
establiment fait d'aquesta maneira c'estenda a las causas esdevenidoiras
e neis a las presens, mais non empero a las passadas, cant als crezedors
presens o saubens. Presens entendens aquelas que eran en la cieutat, o en
l'arcevescat, o aquels que an auzit ni saubut lo desamparament fag el sagrament
en ans que l'establiment foz faiz. Las molers, empero, d'aquels que en ans
d'aquest establiment aura dezamparaz lurs bens et auran jurat si que receupuda
sententia ab alcun o ab alcuns crezedors dels mariz, o neis apres aquest
establiment, no puescan sobre la receubuda sententia d'alcun o c'alcuns d'aissi
en ant esser aquitiadas. Los Juzieus, empero, no sian lieuraz als crezedors,
nils deutors dels Juzieus als Juzieus, mais en la Cort per X dias lo juzieu
deutor al crestian aquel que dezampara sos bens sia tenguz, el crestian deutor
al juzieu. Las molers, empero, dels Juzieus paildejhan ab los crezedors dels
Juzieus desamparans siegon la forma de l'establiment en totas causas, e las
molers dels crestians desamparans plaidejhan ab los Juzieurs la forma davant
dijha, en aquela meteisa maneira, e siegant.
Aquest davant dig establiment que aisi de sobre es entenduz e ligit,
ab cossel et ab volontat dels cossols e dels prosomes de la Cieutat e del
Borc de Narbona, lauzan, e autorgan e coferman, ara en tostemps ferma e
valedoira, en P. Amiel, arquediaque major de la gleira de Narbona, tenent
lo loc del senhor arsevesque, et ieu Aimeric, vescompte de Narbona, e maiestre
P., abbat de San Paul de Narbona, et Johan de Saragossa, bailede lui, en
aisi d'aisi en ant esser tenguda, et en jha sempre farem tener. D'aiso foron
gerentias los cossols de la Cieutat et del Borc, so es assaber G. Amalric,
en Bertrand Desbosc, Bernat Trenquier, Berengier Gaucelm, Sicart Azemar,
Johan Monedier, cossols de la Cieutat, et Esteve R., Berengier Amoros, G.
d'Olargues, Bonet Alfaric, G. de Rochacorba, Bascol, lials cossols del
Borc.
Sources: Archives Communales de Narbonne, Inventaire des archives communales
antérieures à 1790, rédigé par M. Germain
Mouynés, archiviste du Département de l'Aude, Annexes de la
Série AA, Emmanuel Caillard Imprimeur, Narbonne, 1871, pages 9 à
11
Livre des sources médiévales: [xyxy]: text sources from the now defunct Arisitum website. Contact Paul Halsall, halsall@murray.fordham.edu if any text is here improperly.
These sources are now part of the Internet Medieval Sourcebook.
The Internet History Sourcebooks Project is located at the History Department of Fordham University, New York. The Internet
Medieval Sourcebook, and other medieval components of the project, are located at
the Fordham University Center
for Medieval Studies.The IHSP recognizes the contribution of Fordham University, the
Fordham University History Department, and the Fordham Center for Medieval Studies in
providing web space and server support for the project. The IHSP is a project independent of Fordham University. Although the IHSP seeks to follow all applicable copyright law, Fordham University is not
the institutional owner, and is not liable as the result of any legal action.
© Site Concept and Design: Paul Halsall created 26 Jan 1996: latest revision 20 Oct 2025 [CV]
|
