Si alcun cavasier de Narbona o de Narbones en
la Cort del vescomte sera covengutz o condempnaz d'alcuna cauza real o personal,
estiers injuria o crims, non don, per justisia, sinon LX sols narbones. Empero,
si clam sera faitz de somma de VIIII liuras e dins d'aquelha summa , sia
tengutz donar tansolament la tersa part, sal empero, que la Cort i fassa
amor e perdon.
Item, si cavasier dedestreg del vescomte autre
cavasier d'aquel meteis d'estreg aura odiz, et aquel en alcun loc per aquela
causa aura pres, lo vescomte deu e pot recobrar auquel pres. E si cavasier
que autre aura pres, d'aquel pres se clamara, lo vescomte deu aquel auzie
et aquela causa determenar.
Si alcun se sera clamaz d'alcun home de cavasier,
lo senior sieu pot aquel traire de la Cort, et es tengutz per et a la Cort.
Et, si aquel home aura dadas fizansas a la Cort, aquelas fizansas sian absoutas.
Et aquesta costuma a loc per tot, estiers crim e que pena de sang s'endevenga.
Empero, si aquel home que son senhior l'aura trait de la Cort s'enfugira,
sia tengutz lo senhior dar a la Cort lo mobil d'aquel home tansolament, mais
non la honor ni ren de masada.
Item, si causa sera menada entre cavasier, o cavasier
et autre home, lo senhior vescomte, o l'oficial de lui, deu devesir sos
companhions entre las partz, el salari que deu dar al jutge deu esser pres
de las parts per mitat, e neguna causa autra non devon levar ni demandar
per messions ni per despensas.
Item, qual queus plaz castelan, o qual queus platz
cavasier avens senhorias els castels, aian totas las justicias de totz habitans
en lors castels avent domicili aqui, sian cavasiers, o borzeses, o vilans,
sian tengutz far dreg a tot clamant de qual queus platz querela en la Cort
d'aquels senhiors de las vilas o dels castels, estiers sang et adulteri.
Si doncs non eran cavasiers que tenguesson auqela causa en fieu del vescomte,
aquels empero sian tengutz de respondre en la Cort del vescomte.
Item, si question sera entrel senhior vescompte
de Narbona et alcun cavasier feudari, lo vescompte deu a lui establir jutge
senes tota suspition.
Item, totz los gasanihz, o bens, que auran gasanihaz
los homes dels cavasiers depus que aquels gasanihz, o bens, endeveran als
heretiers d'aquels, sian entenduz de masada.
Item, si alcun home de masada aura sa filha maridada
non pot dar alcuna causa de masada en dot, ni per autra maneira a la filha
sua, mens de voluntat del senhior sieu; e, si o aura faig, lo senhior sieu
pot revocar aco per sa volontat, ses tot jutge.
Item, si filhas d'homes del vescompte de Narbona
sera cologadas en matrimoni ab homes de cavasiers feudataris del vescompte,
ja sia aiso que non sian rezemudas del vescompte, o de son batle, devon esser
proprias totz temps d'aquel cavasier delqual lo marit sera, sinon per aventura
ab tota la masada venra a marit, car adoncs aquela femna remanga del vescomte
ab la masada sua. Et en aquest derier cas efanz d'aquel matrimoni natz sian
partitz entre el et aquel cavasier delqual aquel home er.
Item, si cavasier o fil de cavasier, o autre que
sia de paratje cavalgans o tenens alcuna cavalgadura, negun no deu tolre
a lui la cavalgadura, ni penhiorar, ni penre aregnas. E, si o fasia, sia
puniz peccunialment a conoguda de la Cort.
Item, si alcun se clamara de cavasier, o de linhatge
de cavasier, ans quel cavasier o de linhatge d'aquel don a la Cort fizansa,
la Cort li deu dir lo querela as aquel cavasier de laqual aquel se sera
clamaz.
Item, si cavasier dotara sa filha, o filh de cavasier,
mort son paire, maridara sa sor, aquela pueichas non demande res els bens
pairals et frairals, si doncs lo paire o la maire a lui non aura donat o
laichat en sa derairana voluntat.
Item, si alcuna filha de cavasier, per sa voluntat,
senes consel del paire, penra marit dins XX ans, lo paire pot aquela deseretar.
Oltra XX ans, empero, no sia punida.
Item, si alcun cavasier en son testament aura
laichat son filh per clerge, o per morgue, o en autre loc religios, no pot
plus demandar aquel filh sinon aco quel paire li aura dat o laichat en son
tesmanent or per autra maneira.
Item, si alcun filh de cavasier de sa propria
volentat e senes volentat del paire, o de la maire, en alcuna religion intrara,
o orde clerical penra, no pot plus demandar sinon aquo quel paire, o la maire,
li auran dat o laichat en testament o en autra maneira.
Item, si alcun home de cavasier, per juisi de
la Cort del vescomte, corporal justicia recebra, la dicha Cort no pot penre
res del bens d'aquel home. Empero aquel home aia licentia de resembre sa
sanc ab son aver.
Aquesta costumas foron lausadas e autrejadas per
mosenher N Aymeric, vescomte de Narbona, l'an cant hom comtava M CC XXX II,
en presensa d'en B. de Botenac, P. R. de Montbrun, B. de Rocacorba, R. de
Lac, B. Valart, P. Aman, G. d'Olonsac.
Livre des sources médiévales: [xyxy]: text sources from the now defunct Arisitum website. Contact Paul Halsall, halsall@murray.fordham.edu if any text is here improperly.
